La gravació que s’inclou en vídeo mes avall, es tant sols un fragment del discurs complert que inclou el trascendental “I’m a catalan” (Jo soc un català), però el discurs complert, que es reprodueix a continuació, és d’una emotivitat súblim.
Les paraules del mestre Casals van ser:
“Aquest és l’honor més gran de la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, jo sóc un català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la més gran nació del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament. Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”
Tot i estar en anglès, la veu del mestre Casals, amb 95 anys, impressiona. Recordem per un moment que encara estem a l’any 1971, en les acaballes de la de la dictadura franquista, però quan aquesta encara era molt agressiva, recordem que, per exemple, que no va ser fins a partir d’aquell any 1971 que el règim franquista no va comença a donar els primers símptomes de feblesa.
Per això es tan extraordinari aquest discurs, perquè es fa on es fa, l’Assemblea de les Nacions Unides, la data i el personatge, en Pau Casals, que naturalment estava exiliat.
Com be deia el mestre Casals, feia anys que no tocava regularment el violoncel, ja que des de l’any 1939 havia silenciat el seu instrument en protesta pels governs de suport al règim feixista de Franco.
Silenci continuat que només havia interromput per actuacions individuals excepcionals, com l’any 1958 amb el seu primer concert davant Nacions Unides, l’any 1960 amb motiu de l’estrena del seu oratori “El Pessebre”, o l’any 1961, quan actua a Israel, Japó i davant del president Kennedy, a Washington, el 13 de novembre de 1958, d’on és l’enregistrament del “Cant dels Ocells” que sentirem més endavant.
El discurs es produeix en l’entorn de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides, composat per ell, i que s’estrenà aquell 24 d’octubre del 1971.
Era, i es, un himne a la pau, ala pau entre els pobles, de la qual n’esdevingué un paladí infatigable , com també de la llibertat i de les minories oprimides, com érem , en aquells moments, els catalans.
Malauradament pel poble català, el discurs, avui en dia, segueix tenint una plena vigència.
En els videos següents podem veure la filmació a la seu de la ONU d’aquell discurs i un petit muntatge musical amb la peça “El Cant dels Ocells”
Aquest lliurament de “Veu del món” es va emetre el 07 de juny del 2011 i el podeu escoltar, del minut 45’25” al minut 55’41”, en aquest enllaç.
